Paulicianisme

Paulicianisme

Epònim	Pau de Samosata
Dades
Tipus	heretgia

Part d'una sèrie sobre
Cristianisme oriental
Principals comunions Ortodòxia Ortodòxia oriental (copta, Tewahedo Ortodox - etíop i eritreu -, armènia, Cilícia, siríaca, índia) Catolicisme oriental (ucraïnesa, siro-malabar, maronita, melquita, armènia, caldea, siro-malankara, rutena, hongaresa, eslovaca, siríaca, copta, eritrea, romanesa, etíop, italo-albanesa, serbo-croata, russa, macedònia, albanesa, belarussa, búlgara, grega, altres) Església d'Orient (assíria i antiga)
Comunions independents Vells creients Cristianisme espiritual rus
Protestantisme oriental Església Evangèlica Armènia Església Evangèlica Assíria Església Pentecostal Assíria Església Oriental dels Creients (Índia) Comunitat de Ritu Oriental a Alemanya i la República Txeca Església Evangèlica Baptista de Geòrgia Església Evangèlica d'Egipte (Sínode del Nil) Església Evangèlica de Romania Església Evangèlica de la Confessió d'Augsburg a Eslovènia Església Evangèlica Ortodoxa Església Protestant Evangèlica de Kosovo Església Siríaca de Mar Thoma P'ent'ay - Esglésies Evangèliques Etíop o Eritrea Església Evangèlica Russa Societat per l'Anglicanisme de Ritu Oriental Església Evangèlica de Sant Tomàs de l'Índia Confraria de Sant Valentí Església Luterana Ucraïnesa
Ritus litúrgics orientals alexandrí copte ge'ez antioquè siríac occidental malankar armeni bizantí siríac oriental malabar Litúrgia catòlica oriental
Controvèrsies principals arianisme nestorianisme monofisisme miafisisme diofisisme Henòtic cesaropapisme Tres Capítols monoenergisme monotelisme dioenergisme diotelisme iconoclàsia Filioque paulicianisme bogomilisme hesicasme Protestantisme oriental
Tradicions grega melquita russa siríaca
Altres aspectes Cristologia História del Cristianisme oriental Litúrgia divina Misticisme cristià Monasticisme Índex d'articles relacionats Cristianisme occidental
Portal del Cristianisme

El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al segle iii quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista. Aquestes tesis van trobar ressò a Armènia, on van sorgir característiques pròpies: baptisme a l'aigua, iconoclàstia i concepció adopcionista de la divinitat de Crist (adoptat per Déu a causa dels seus mèrits en el moment de batejar-se). Aviat es van estendre a l'oest cap a terres romanes d'Orient afavorits pels emperadors iconoclastes; quan la iconoclàstia fou eliminada els paulicians van començar a ser perseguits i a mitjan segle ix un cap dels heretges, Sergi, es va aliar amb els àrabs.

Carbees, antic funcionari imperial cap de la guàrdia del magistros militium de l'orient, fugit de la persecució del 843, el pare del qual havia estat empalat pels inquisidors oficials, es va posar al front dels paulicians. Va unir les seves forces a les d'Úmar al-Aqta, l'emir de Melitene^[1] i junt amb cinc mil soldats va fundar i fortificar Tefricia, a les muntanyes, on tots els paulicians fugitius se li van unir,^[2] i va formar a la zona un verdader estat independent. Van aconseguir moltes victòries, entre elles la batalla de Samòstata però fou derrotat el 863 a la batalla del Lalacàon en la que va morir Úmar al-Aqta. En els mesos següents, els bizantins van envair amb èxit Armènia matant el governador musulmà d'Armènia, l'emir Alí ibn Yahya al-Armaní, així com el líder paulícià Carbees.

El seu successor, Crisocir, però, va continuar mantenint la independència i encara va fer incursions a Efes i Nicea i altres ciutats. Basili I el va derrotar i matar el 871 i va destruir la seva capital poc després.

Molts paulicians van fugir a Armènia (tondrakians) i a Tràcia (on durant segles anteriors s'havien establert molts paulicians i on van derivar en els bogomils). Refugiats a les muntanyes alguns paulicians encara van resistir gairebé un segle.